Violència, alcohol, tirs, testosterona, insults, morts, cavalls i molts altres elements conformen la idea de Western. De la mà de Clint Eastwood tenim un Western en tota regla amb tot el que li fa falta, però deixant entreveure una lliçó molt important.
En un lloc on la violència es habitual i on el respecte (i la por, que molt fina es la línia que els separa) es guanya amb l´aplicació d´aquesta, el conflicte està servit. Un assasinat per encarrec d´unes prostitutes a un jove assessí amb la necessitat de tindre una aparença dura, amb dos exbandits de lo pitjoret que podia haver-hi forma el fil conductor d´aquest film on trobem continuament eixa necessitat d´aparentar.
I es que la lliçó es ben clara: Assassinar i, encara més, ser un home dur no es tan fàcil com pareix. Les paraules son paraules i se les emporta el vent. Però apuntar a la persona que, acte seguit, vas a matar no es gens fàcil. Més encara difícil es viure amb la consciència tranquil·la despres de, com diu el propi Clint Eastwood, “arrabassar-ho tot”. Això sí, matar innocents desarmats, maltractar a dones sense cap poder i disparar a persones sense cap opció de defensar-se és d´home a un parell ben ficats. Tindre cara a cara a una persona que, com tú, pot clavar-te quatre tirs amb la mateixa facilitat que tu...ahi la cosa canvia.
En un mon on l´aparença dicta les normes –i ara no sols em referisc al film, sinó també a una realitat actual- el nom que una persona es crea davant la resta és de vital importància. Tots volem ser respectats per allò que fem, i si als Westerns” toca matar, doncs es mata i prou. Ara bé, demostrar que no tot son paraules sinó que hi han fets que ho fan demostrable, és sens dubte allò més important per guanyar-se a la resta. I crec, sense por a equivocar-me, que Clint Eastwood en sap molt d´això.
No comments:
Post a Comment