He de confessar que no havia vist, a excepció de la japonesa “he nacido pero” (a l´espai cinema de l´any passat) cap pel.lícula muda. Probablement els prejudicis per qüestions d'antiguitat, la falta de so i el fet que siga en blanc i negre (efectivament, els prejudicis son així de capritxosos) han fet que em prenguera amb molta tranquilitat el visionat d´aquest film.
Amanecer ens conta una història d´amor clàssica; probablement podria dir quasi que es tracta d´una telenovel. la d´hora i mitja contada als anys vint. Un home que vol assassinar a la seua dona per tal d´anar-se amb una altra, però es penedeix a última hora i recupera el sentiment d´amor a la seua dóna durant el viatje a la ciutat. De tornada, una tempestat pot fer que l´història siga tragèdia, però els protagonistes acaben tenint un final feliç.
La pel.lícula, en els aspectes de la trama, poc més pot donar-nos. No obstant, crec que allò més interesant no està en el Què si no en el Com. I es que una pel.lícula muda pot oferir una sèrie d´aspectes interpretatius i paisatgístics que passen desapercebuts a les grans produccions d´ara.
I sinó és així, caldria reflexionar si les mirades i els trets facials de l´home en moments com abans de l´assassinat, o quan realment es conscient a l´esglèssia d´allò que ha fet, passarien sense pena ni glòria de no ser que la pel.lícula fora muda. O, potser, eixa sensació d´agobi a la ciutat, provocat per la quantitat de persones i automòbils en moviment, seria tan cridanera en una pel.lícula plena d´estímuls sonors. I, probablement, gestos com ara mirar-se als ulls, agafar la ma i molts més tindrien tant de sentit si es puguera emprar el diàleg.
No fique en dubte que a mesura que avança el temps, les produccions cinematogràfiques utilitzen –generalment massa- els efectes d´última generació, els diàlegs curts i directes i l´acció desenfrenada cada minut de film. Però és probablement en la gestualitat, en les mirades, en la cara i, en definitiva, en tot el que suposa la part més humana d´un personatge, on es troba la versemblança feta pel.lícula. I es que diguen el que diguen, una imatge val més que mil paraules.
Sunday, January 18, 2009
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment