Ahir de vesprada vaig tindre l´oportunitat d´anar a la sala Parpalló per assistir a una projecció de curtmetratges animats per a xiquets. Cal dir que el títol del projecte, tot i que la idea em va parèixer més que brillant, no em va parèixer del tot correcte. Més que res, pel fet que els curts anaven destinats als xiquets i als no xiquets. Encara que alguns d´ells tenien una finalitat més lúdica (i ho aconseguien de veres), uns altres contaven, d´una manera original, inquietuts i pensamets propis dels menuts, cadascún a la seua forma.
M´agradaria comentar tres dels curtmetratges que considere més profunds, començant per l'anomenat Tôt ou tard (prompte o tard), portat des de Suïssa, on ens conta la història d´un esquirol i una rata penada. El primer ix de dia i, quan arriba la nit, entra a l´arbre que forma el centre del paisatge per a donar pas a la rata penada, que fa el propi. Així un dia rere altre, que ve determinat per uns engranatges que hi són sota terra. Un dia , l´esquirol troba que pot parar els engranatges de forma que el dia i la nit queden junts, i així quedar-se amb la rata penada quan vulga. D´aquesta forma ens dona una visió particular del funcionament del dia i la nit, a més de constatar el fet de la necessitat de la companyia, encara que cadascún tinga el seu temps i el seu lloc.
El segon d´ells te com a títol Abridged, on l´ingeni de l´Americà Arjun Rihan narra una comèdia romantica entre dos vigues del pont de San Francisco. Les vigues volen apropar-se per donar-se les mans, però això provoca el desastre al pont i acaba trencat. Quan la “viga mascle” es desperta, troba que la “viga femella” el , té agafat i tots dos formen un nou pont per que els vehícles circulen per damunt d´ells. És curiós com, després de les dificultats, i a pesar de l´amor que naix entre les vigues, aconsegueixen ajudar-se l´un a l'altre per que tot continue com estava abans, a més de poder estar junts.
L´últim dels curts, per donar-li un final sublime a la projecció, va ser l´anomenat Kudan del director japonés Taku Kimura. La història està situada a una casa on un xiquet diu coses a son pare, que no es capaç d´entendre´l. De sobte hi arriba un barret a la seua casa que el transporta a un món obscur on les persones que no són enteses moren. Així doncs, el seu fill va a ser “desconectat”, i el pare aconsegueix amb dificultats salvar-lo. Al final de la narració, pare i fill acaben per entendre un a l´altre, d´una manera molt gràfica (cada vegada que hi parlen, ixen de les seues boques símbols que tots dos capten a l´instant).
Per últim caldria destacar el fet que, a excepció d´un parell d´ells, la majoria no té narrador ni diàlegs, el que potència els factors gestuals i, sobre tot, musicals.
En definitiva, “Para niños” m´ha paregut un projecte amb una molt sòlida base que pot divertir als més joves, i fer reflexionar sobre el món que els envolta als més grans.
No comments:
Post a Comment