Aquest es el nom de la protagonista de la història que Isabel Clara-Simó ens relata. Una història que ens situa als finals del s XIX i començament del XX a Alcoi, on la revolució del petroli té un paper més que important en aquesta novel·la. Júlia, una obrera molt jove, es veu en la tessitura d´anular el seu compromís de casament amb Rafelet, un altre obrer de la fàbrica, per tal d´aprofitar l´oportunitat de canviar d´estatus mitjançant el casament amb l´amo. Després d´acceptar-hi, la controvèrsia d´un casament entre amo i obrera suposa una guerra interna al nou llar de Júlia, on la influència de la família traurà més d´un problema per a la nostra protagonista, que haurà de fer-se respectar per ser la senyora que mereix ser.
En línies generals, aquesta és la historia que Isabel Clara-Simó ens narra. No vullc opinar sobre la moralitat de Júlia al casar-se amb Josep, o sobre l´actitut de la família de l´´amo davant Júlia. Tampoc vaig a divagar sobre les injustícies dels obrers i els empresaris. Però si hi ha una cosa que m´ha cridat l´atenció en tota la novel·la ha sigut el personatge de Júlia a nivell de personalitat.
Tractaré d´explicar-me. Mai no us a passat que conegueu a alguna persona en un context concret i inmediatament penseu que no està al seu lloc? O no sabeu d´algú que te una capacitat innata per a fer alguna cosa, com si haguera nascut però a fer-ho? En la meua opinió, Júlia és una persona d´aquestes. Ja al començament de la història , Júlia ja mostra la seua natura, si més no destacant entre la resta d´obreres no sols per la seua bellesa, més bé per les seues formes. Això, en una època tan marcada per les diferències de classes, és com a mínim cridaner. No obstant, aquestes diferències marquen les dificultats amb les que Júlia es troba a l´hora d'esdevenir de senyora. Però, amb tot, crec que l´autora em dona la raó quan, a mesura que es va llegint aquesta història, et dones compte com eixes dificultats les supera amb més naturalitat del que es pot esperar d´una obrera en la seua situació.
A la fi, jo pense que tots tenim un lloc, tots tenim una habilitat especial, pot ser innata, que ens fa únics. A vegades eixe lloc no es correspon amb el lloc en el que estem, assortir les decissions ens fan arribar a eixe punt. I potser els diners i l´estatus portaren a Júlia a sacrificar molts aspectes de la seua vida, però a més d´això pense que l´essència de cadascú també es determinant a l´hora de prendre qualsevol decissió.
1 comment:
Hola!
Vaig llegir Júlia en 2º de batxillerat. Al principi em va parèixer una novel·la més (d’eixes que la professora recomana “obligatòriament” per a la seua classe), però a mesura que passava el temps més m’ agradava llegir aquesta.
No se si ja ha passat molt de temps, però encara se m’ha revoltat tot una mica quan he llegit el teu comentari respecte d’aquesta (a més el color roig del fons ajuda moltíssim a causar eixa sensació tan forta).
Si que és veritat que ella des d’un primer moment ja es fica la roba dels diumenges tots els dies, junt amb les botes, però quant et refereixes a que tots tenim una classe... no sé que dir, la veritat. Moltes vegades, en moltes ocasions, de res serveix que prengués decisions per canviar el teu mode de vida (pensem en els països del tercer mon: no crec que hajen nascut per a morirse de fam, però tampoc crec que si es revolucionen un per un, si tingueren les forces és clar, aconsegueixen molt més d’un tir o quedar-se sense menjar). També, és veritat que estic una mica d’acord en tot el que comentes, però no sempre és tot tan fàcil, i si Júlia no haguera nascut tan bonica? S’haguera fixat l’amo en ella? I si això no haguera passat, és que Júlia no mereixia aquell status?
Tanmateix, m'ha agradat la forma en que has enfocat l'opinió del llibre.
Eva Muñoz
Post a Comment